A dalt de tot, a tall de títol i sense traduïr del castellà: en los almendros. (¡Tantes vegades d´escriure entrecomillades frases en castellà per a treure´n tot el suc de la rebel·lia contra submissions injustes i drets que se´ns neguen volent raonar  l´expoli  com a drets de conquesta!..) No fa gaires dies, anant de l´Arxiu Nacional de Catalunya a Coll Favà amb el cotxe de l´amic Jordi Roca, el felicitàvem la dona i jo, a ell i al seu company Castellví, per haver obtingut, tan merescudament, la distinció de santcugatens de l´any. I en Roca ens va explicar una cosa que no sabíem ni poc ni gens: que els veins del barri de Sant Francesc, al sud de Coll Favà i per sota de Salvador Espriu, anomenàven “Los almendros” aquella zona un xic enlairada, camps de cultiu amb uns quants ametllers retallats a l´horitzó. De segur que alegraven la vista, en florir quan encara no era el millore temps. Els veins del barri de Sant Francesc, alguns són immigrats d´aquells de les primeres dècades de la dictadura, que alçàven la vista i  vèien enllà un paisatge: los almendros. Potser dit amb el mateix aire i la mateixa nostàlgia de l´àvia de casa quan, encara a darerreres del segle  XIX, a Castelló d´Empúries, ningú parlava ni entenia el castellà, però ajudàven i estimàven aquella noia, menuda i faceciosa, la “Duloras”, que arribava de Nerja amb el seu marit i van tenir sis fills catalans  que llegíen “En Patufet” i la meva mare estava subscrita a una revista que es deia “La dona Caalana”…Mai, entorn de taula o en el fer i desfer de cada dia, cap  problema. Mengèssim gachas o farinetes.

martiolaya