En el reportatge publicat fa pocs díes en “El Periòdico” (dóno les gràcies a l´mic que me l´ha fet a mans) defineixen prou bé i breument Josep Miracle (1904/1998):“…va destacar per la seva activitat com a filólog, com a biógraf, principalment de Mossèn Cinto Verdaguer; així com escriptor i assagista. Miracle fou ademés un activista de la cultura. El seu compromís social el va portar a l´exili i va presidir l´Associació de Veïns de Vallvidrera”. (Deixem per  escatir  un altre dia si ser cridat a la guerra per mobilització de la seva lleva i recluït després en  camp de concentració, se´n pot dir “compromís social”). Segurament que el reportatge es publicava pel motiu d´haver-se celebrat a Vallvidrera una consulta popular que va donar per resultat que una majoria de veïns són favorables a una separació de Barcelona. Algún legalista pot pontificar que aquest tipus de consultes, com les sobiranistes, són inconstitucionals. Tant, afegeixo jo, com el “Alzamiento Nacional”. Villa Joana, Museu Cinto Verdaguer, Can Sisí prop la Font de la Teula, Santa Maria de Vallvidrera, Can Bover, “Villa Dolores”, l´abeurador de la plaça…Marquen petjades del vell amic Miracle, nat a Sants i que visqué molts anys a Vallvidrera. N´he parlat més d´un cop i no fa gaire temps a la pròpia bibloteca pública que porta el seu nom. I a l´Arxiu Municipal de Sant Cugat guarden l´exemplar que hi vaig dipositar del llibre de Josep Miracle “Quatre coses del meu temps – Memòries”, on es parla de Sants, de Barcelona, de Vallvidrera i de Sant Cugat. El nen Miracle hi tingué el padrí.

martiolaya