A casa, tan la Nuri com jo, rebem sempre amb interès les comunicacions que ens envia a casa la Institució de les Lletres Catalanes. La darrera tramesa, de fa deu o dotze dies, inclou una iniciativa que subvenciona també Unescocat i hi col·laborren el Servei Català de Trànsit, el Consorci de Normalització lingüística, i la participació de la Fundació Catalana Síndrome de Down. En un tríptic múltiple (vint-i-quatre espais per exposar idea i continguts i afegir, tot sigui dit, la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat , que no figura en els crèdits de l´opuscle) proposen “convertir el Dia Mundial de la Poesia -avui- en una celebració de la paraula i de la dignitat de totes les llengües per expressar-la en llibertat”. Hi ha un poema de Jordi Pàmias (Guissona 1938) traduït a vint idiomes diferents. Deixeu-me espigolar, una mica només, i transcriure uns versos, amb tot el respecte i admiració per la feina del poeta i els seus traductors/res:

Però no moren  les paraules.

Flama en la nit, la poesia

és sav iesa compartida,

contra l´oblit…”

Em sembla escoltar l´eco:

contre l´oublie…

contra era desmemòria…

against forgetting…

contra el olvido…

I altres idiomes diferents dels que el valuós opuscle no dona noms.

martíolaya