No us alarmeu. La parauleta no és als diccionaris. Pel que fa a l´escac, no va més enllà, en significat i funcions, del joc d´escacs o de dames, i no és  el cas de la glosa d´avui. Però tothom que ha fet “la mili” o els familiars dels afectats, sabem el què`vol dir l´expressió popular “escaquejar-se” en el sentit de tractar d´eludir tasques més o menys cansades o enutjoses. Escaquejar-se era una oportunitat que hom tenia d´escapolir-se, desentendre´s, fer l´orni… En el nucli de les nostres relacions humanes – i la “mili” era un camp d´experimentació extraordinari – l´acció dels que “s´escaquejaven” per sistema i peti qui peti, sovint podia perjudicar a altri. I això feia, i fa, que també sovint s´adoptessin  mesures preventives  contra tals accions, freqünts en les relacions laborals i potser per això conegudes des de temps immorials amb expressions  ben  castisses: escórrer el “bulto”, fugir d´estudi, passar de llarg…I la cosa no  va de  broma: l´altre dia, un dirigent  sindical dels que surten a la tele i tot, manifestava que amb crisi o     sense crisi, el nivell de producció a Espanya era molt  baix. No és cosa que vingui de  nou; però convé recordar-ho. I aquesta asseveració coïncideix amb  una  noteta d´aquelles que de  vegades es troben en algún raconet de diari on es diu, de fonts del tot creíbles, que “els països sudamericans podien tenir millor situació econòmica -i millor benestar social- amb millor nivell de producció. Això d´escaquejar-se és  més vell que l´anar a peu.

martiolaya