La glosa, volguda breu i no massa donada a exactituds infal·libles, quan les exactituds hi són, exulta. Anem per feina: llegint diaris, l´altra dia em va sobtar la cita d´un personatge i vaig pensar de seguida en un llibre que es titula “Bescaran” i que l´autora andorrana i amiga Rosalia Pantebre ens va dedicar a la Nuri i a mi, a Puigcerdà. el dia 6 de julilol  de 1996. El cognom que em va cridar l´atenció, Martell, és el d´una de les famílies  que l´autora sitúa al poble de Bescaran i investiga en el seu llibre: troba Martells en el segle XVI! Martell i Serra, i Moliné, i fins i tot Martell de segon cognom. Recordo, i el  llibre en parla, que un  rector d´Alp (cap els anys setanta), Mossèn  Josep, repetia el Martell. D´entre les moltes coses que explica d´ell la Rosalia, copío: “…Espontani i molt alegre. Llavors hi havia a Bescaran una quadrilla de mosses que feia goig. Deia la tia Rosa, quan el nebot que ella volia fer capellà parlava amb  les noies, que aquelles mosses el desquibirolaven”. I explica que les noies li preguntaven perquè volia ser capellà i ell els contestava  que si no en fora capellà faria morir la seva tia. De les 450 pàgines del llibre, trenta dues les dedica l´autora a la seva saga, Pantebre, i en  troba també des del segle XVI…(El seu pare fou, fins no fa gaires anys, l´home de les sardanes  a Andorra i vaig tenir el gust de tractar-lo quan, arran dels Jocs Olímpics  de Barcelonam es va ballar la mateixa sardana, el mateix dia i a la mateixa hora, a nombroses localitats de Catalunya i també a Andorra. Un  tècnic de la ràdio andorrana va poder captar l´ona. I és que quan les coses es fan amb ganes de que surtin bé… Pots adonar-te, com ara, que has fet curt.

martiolaya