Des d´un  dia que una noia d´una estimada casa de Bescaran, economista que treballava a la Seu, va posar el crit al cel en sentir-me parlar del llibre de la Rosalia Pantebre, he estat caut en fer-ho. Com ara, que per fer l´orni parlaré de bruixes i curanderos. No fa gaires dies que al.ludia a les  bruixes, i ahir encara glosava el poble penjat dalt d´una serra que té al seu darrere, muntanya avall, predis andorrans. (No serà, doncs, que he passat el llibre de matuta?). Deixem-ho, doncs, de moment, que tal com he anat glosant des que vaig començar a penjar blocs,  mags, bruixes i casualitats embruixades han tret el nas. Veureu: l´endemà del dia de Sant Bartomeu em va trucar l´amic Mossèn Pere, historiador que en sap un niu, i comentem un article seu sobre bruixes i d´altres perseguits per la Inquisició. Ell assegura que a Sant Cugat n´hi va haver i…que potser encara n´hi ha! Com que sap que sóc de Sants em pregunta per un curandero que…No el deixo ni acabar: “I tant! El Xic Pastor! Vivia i  visitava al carrer de Vallespir, un fill seu va seguir-lo i ara un  nét hi fa de metge amb tots els ets i uts. Quines converses de tenir! Dos ganassots lletraferits parlant de bruixes sense fer esment de que molts curanderos fan càbales sobre si l´Estatut neixerà mort o esgarrapat de mala manera per gats encantats. (Del llibre del què hem parlat, transric, per acabar : segons que sembla, a Bescaran s´ha cregut molt en  bruixes i dimonis transmutats de gallines o de gats. Al Pla, la gent no s´hi capfica tant). Però hi ha dragons. i viuen  junts en un castell de mal governar. Es reuneixen secretament per a repartir-se càrrecs de vegueríes…

martiolaya