He de confessar que en els dos dies d´agrable estada a Jerque i els seus entorns, encara no me´he sabut avenir de que a dues passes, a l´altra banda de la serralada, hi havia Béjar i el bell record d´una estada de fa més de vint anys. I és que, certament, Extremadura endins, més enllà d´Àvila, hi ha un sistema montanyós important, “la Sierra de Béjar”, amb estació d´esquí i tot, per la banda de Lleó-la Manxa. I és que Béjar, vull insistir, era un nucli fabril llaner (ovelles de raça “merino” ben conegues també a Anglaterra…) En aquells temps en que la indústria textil encara existia, l´amic Salvador Fité va donar-hi una conferència sobe algun aspecte tècnic de la especialització i vam aprofitar per anar-hi amb les dones, i jo personalment amb una missió concreta que m´havia en carregat a mí mateix: comentar la trobada acadèmica per al “Informtex”que dirigia, escrivia, administrava i escampava als quatre vents, el meu bon amic Gimferrer. I ja veieu, des de Jerque, i amb el cor partit entre gloses i florides de cirerers, vaig paladejar el record de l´altra banda de les muntanyes nevades amb el caliu de l´amistat i allò de la catalana salut i feina. Fa molts anys, Béjar i Sabadell es van agermanar sense faramalla mediàtica ni compromisos que no anessin més enllà del cop de mà i de la generositat i amistat incondicional i ferma en moments en que la indústria llanera sabadellenca havia sofert greus ferides, llavors de les riuades tràgiques de l´any 1962.

martiolaya