I mès enllà de Jerte, Cuacos de Yuste, per  fer escudella barrejada amb l´Ordre dels “Jerònimos” i el Monestir d´aquest municipi de nom Cuacos. I et vé a la memoria –juganera interferencia – allò de “Extremadura dos: Càceres i Badajoz”. I aquell Jeromín fill del ploble i fill també, natural com un esqueix de vida, de l´emperador Carles V…El rei que va viure els darrers quinze mesos de la seva vida en el palauet auster que es va fer construir al costat de l´església del Monestir; i el “Jeromín” de la novel·la del jesuíta Pare Coloma, que esdevingué  anys después  -el tal Jeromín, no pas el jesuita –   el famós Juan de Austria a major glòria del personatge i en detriment, és clar, de qui realment va comandar la gran victòria de la batalla de Lepant: Lluís de Recasens (1571). Posats a remenar guarismes, heus ací uns quanta més: 1516, mor Ferran II, rei d´Aragó vidu d´Isabel la Catòlica, la del “tanto monta monta tanto…”. 1522, l´emperador Carles denega la sol·licitud barcelonina de comerciar amb Amèrica; 1543, regencia del príncep Felip, amb  progressiva vinculació de castellans en càrreecs de virrei i lloctinents; 1556, abdicació de Carles I i inici del regnat de FelipII; 1564, prohibició d´estudiar a universitats estrangeres, censura… Abans d´entrar al palauet (el més semblant a una casa adossada amb vistes a un altar major)  un graó que fa de tarima pétrea convida a llegir en veu alta aquells versos de Fray Luis de León:

Qué descansada vida

la del que huye

del mundanal ruído…

martiolaya