A aquestes altures, prop d´acabar la primera dècada del segle XXI , en plena democràcia i sense cap guerra a Europa des de fa uns seixanta anys,  sembla com si ara, a Espanya, es volgués retornar al 36, al 46, al 56, al 66, al 76…  I que Franco seguís en vida i els seus encara manessin. Llegeixes comentaris de premsa castellana i t´agafen ganes de tirar el barret al foc Algú també procura, de Catalunya estant, fer-los costat, bo i inventant-se històries com la crosta que ens encotilla: la cultureta, la sardaneta, la mania d´ensenyar català, el perjudici que ocasionem  al castellà….Hi ha coses que s´escriuen i es proclamen i que ningú no  contradiu. No fa gaires mesos, a la seu de la “Conferència Episcopal Española”, un Professor d´Universitat de Salamanca, en  presència de Rouco i d´altres corifeus, fa una crida al boicot a productes catalans que no mereix altra comentari del Cardenal que l´aclariment de que Mercadona no és empresa catalana, sinó valencian…Aquí no hi va tenir res a dir el Tribunal Cnstitucional? Moltes notícies a teles i diaris messetaris, clamen al cel. Són calúmníes que faríen riure sinó  fos que molts sectors de població s´ho empassen com a veritats escandaloses davant del silenci condescendent, quan no l´assumpció explícita, dels seus intel·lectuals. Un  equip de futbol madrileny semblava  desdir-se de jugar, a Donòsita, un partit, perquè era en benefici d´una escola on es pretenia… ensenyar euskara! A Palma de Mallorca, a principis de setembre de l´any pasat, apallissen un  jove perque es dirigeix en català a la Guàrdia Civil…Seguim sent un  país vençút i ocupat? Una colònia? Un “protectorado”?(No tenim la paella pel mànec; però el vot sí.)

martiolaya