Fem dissabte. Estripo retalls de diaris amb subratllats que conviden, o convidàven en el seu moment, a la polèmica. Molts els estripo perquè fan pena de rellegir. La política no engresca. I si intentes fer un seguiment d´allò que diuen uns i altres en diferents moments o circumstàncies, quedes ben decebut. A casa, si encara visquessin els pares, se´n faríen creus de què el partit seu, i el de tants i tants catalans, Esquerra Republicana de Catalunya, estigui tan deixat de la mà de Déu. Em rellegeixo la glosa del dia de Sant Jordi i penso que algú podria jutjar que faig victimisme, o catastrofisme i tot. Potser hi va influir que l´altra dia, fent-la petar amb un amic del que sempre he fet cas, li vaig preguntar si sabia “de quin peu calçava” un  tercer conegut dels dos; no va caldre que li preguntés dues vegades,  em va contestar que calçava estrictament el seu i que mai donava un  pas endavant o endarrere que no fos en benefici propi. Ben mirat, d´aquests n´hi ha molts í potser les circumstàncies de vegades conviden a amagar el cap sota l´ala, que cadascú és cadascú. Amb tot, bo i fent dissabte t´adones que pitjors temps hem passat i ens n´hem sortit. Rellegeixo la glosa esmentada i penso que aquell clar i català el podria passar al castellà si calia fer-me entendre entre castellano-parlants,. Al cap i a la fi és el que he hagut de fer tota la meva llarga vida laboral , des de nen a jubilat, fent servir l´idioma dels estudis i el de les relacions comercials. I també podria  rellegir ”El hereje”, del gran  Delibes, mort recentmen i recordar la vida d´aquell comerciant de pells de conill castellà, que hauria pogut ser català i també perseguit per heretge. I reviure, com per fugir d´estudi bo i llançant papers a ,la paperera, un d´aquells crits de carrer de quan jo era petit i els meus pares estimàven Macià: a la pell de coniiill!..

martiolaya