Entre els paperots de què parlava ahir, trobo un escrit o glosa que es referia al darrer dia d´estada a la Cerdanya…de l´estiu passat! Val a dir que circumstàncies adverses ens van privar de tornar-hi fins ara fa poc més d´una mesada. Deia, si fa o no fa (que he hagut d´esmenar alguna cosa): …I a la tarda, deixem La Cerdanya. Hem donat per acabat l´estiu, força accidentat pel que fa a la utilització de l´agenda de les visites mèdiques, previstes o no, I penso que potser he mirat massa a terra, la terra baixa dels passos de peatons, les senyals viàries sota mateix de casa  i uns quants milers més de metres quadrats d´asfalt cobrint allò que en el transcurs dels segles havien estat camps de conreu, terrenys que fins fa pocs anys éren oficialment considerats zones agrícoles. Enguany hem  patit més que mai  les motos eixordadores, els cotxes amb  velocitats inadequades o aturats damunt les voreres, cops de clàxon per cridar l´atenció d´algú, el “tiiit-tiiit”  insolent i imparable de les màquines que. hores i hores, remoen terres; sorolls de tota mena desenfrenats i a tothora…El riu Segre, en  passar per Martinet, ja no és un caudal d´aigua clara. Tot plegat sembla rememorar un llibre de l´escriptor Pep Albanell, del qual no recordo el títol,  on pinta una Cerdanya degradada. És com si un forçat Manelic que no hagués mort  mai cap llop, fugís cap a la terra baixa amb la Nuri i no pas amb la Marta, que no sempre cal donar  la raó al Guimerà (aquell, per cert, que ja tenia un  premi Nobel pràcticament a la butxaca i d´Espanya estant es van  guardar prou bé que no li donessin a ell; i el van donar a l´Echegaray). D´aquí quatre díes, la Nuri i jo (la Nuri de casa, és clar, no pas el personatge de l´obra de Guimerà) tornarem a enyorar les muntanyes i els amics de la Cerdanya.  I quan  siguem al pla,  mirarem enlaire, i fruirem dels moments de silenci inefable.

martiolaya