Sense tenir-ho pensat i sense intenció d´anar més enllà d´una glosa per parlar de bé a bé d´Ermessenda -la de Carcassona, la dels Berenguers i dels Ramons- el personatge s´ha colat tres dies seguits en el bloc de les gloses. Oi més, ahir mateix, disfressada de gallineta sàvia. I em sap una mica de greu, perquè ja l´endemà del dia 12, dimecres passat, vam celebrar a casa un parlament insòlit. I ho volia comentar. No fos que me´n descuidi i hagi de parlar de futbol. I és que dimecres vam tenir a casa, des de poc abans d´anar a dinar “al Casablanca” (un dia en parlarè, d´aquest restaurant santcugatenc, que la Nuri i jo hi anem com si fos a casa i m´agradarà glosar el fet, el colís, les verduretes a la planxa o els peus de porc desossats…). Bo i dinant, de sobretaula i después a casa fins gairebé fer-se fosc, vam parlar de coses d´anys enrere -tants anys d´amistat i records compartits!- de sers estimats absents, de descendències, de batalletes d´estudiants i de Carmen Sevilla i tot. I reivindiquem els nostres estudis de Comerç que  ara, amb nomíes específiques, potser tenen menys visió global. I evoquem  aquelles “Primeras materias” que de primer ens fèien riuere i ara ens ajuden a entendre el fet que es pugui vessar petroli deixant sense vida un oceà enfront del continent prodigi de riqueses. El parlament entre tres (l´August, la Nuri i el fedatari del bloc) arriba a consensos agosarats. (Esperem,  com tothom, que l´Obama ens faci un truc).

martiolaya