Quaranta anys enrere i més enllà, encara hi havia autors de teatre i llocs (Centres Catòlics, Orfeons, Ateneus…) on poder estrenar alguna obreta. Per questió d´edat, d´aficions i d´ambients que freqüentava,  vaig conèixer autors i autores que sense ser el teatre,  ni molt menys, el seu mitjà de vida, sí que era el el seu principal mitjà de subsistència cultural. Eren temps de principis fonamentals: salut i feina. I vigilats per la censura, els autors aficionats estrenàven quan podíen, moltes vegades al límit d´allò que era permès i utilitzant fins el màxim allò que en dèiem “escriure entre línies”. Podria recordar un munt de gent i, buscant per casa, trobaria noms i noms, i anècdotes memorables, i fracassos per oblidar… Avui, una esquela mortuòria m´assabenta de la mort de Joaquim Espau i Solé, noi de Sants de la meva edat que va estrenar algunes obres en el  teatre de l´Orfeó de Sants. Voldria, al menys, donar alguna dada. L´any 1966, Joaquim Espau va guanyar el primer premi del Concurs de teatre infantil que organitzava “La Joventut de la Farándula”, de Sabadell, amb l´obra “El rei dels aires” que es va representar en el I Cicle de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort, al Teatre Romea (febrer/març1967). La va representar “L´Aula de Teatre de la Institució Montserrat”, sota la direcció de Jaume Batiste. (Font de dades, i perdoneu que ho anunciï sense embuts, la meva història del teatre per a nois i noies a Catalunya que va aparèixer fa poc més d´un any. Jo mateix hi trobo coses).

martiolaya