Faig glosa d´una efeméride i ni el lloc ni l’espai conviden a pensar que parlar aquí de Jaume Vicens i Vives pugui influir gaire en la commemoració del centenari del naixement i cinquantenari de la mort, de l´autor del llibre “NOTÍCIA DE CATALUNYA”(1960). La seva obra, llegeixo, sobrepassa els trescents cinquanta títols. (L´altra dia comentava la conveniencia de que els futurs polítics catalans  coneguessin noms i fets de la història del país. I ara afegiria, i sona a exageració, que un senzill exàmen d´ingrés, fins i tot per a regidor de l´Ajuntament del poble, no estaria de més: quatre regles i llegir i escriure a banda, un parell o tres de notícies sobre el país que en certa manera pretenen governar i unes nocions de com s´ho fan altres països, no estaríen de més…) De l´obra d´aquest historiador i del seu darrer llibre, que constitueix un compendi i testament valuós d´aquesta “figura fonamental en la historiografia catalana”, n´ha espigolat uns “TEXTOS FONAMENTALS” Jordi Galí (Barcelonesa d´Edicions, Col·lecció “eixos” 29. 1998). En copío alguns i recomano el llibre (de text elemental per a exàmen de juny?): “Dominar la història promou dirigents i cuadres //…la segona República: aixecada al poder gràcies a un inicial moviment d´entsiasme popular, va preconitzar un Estat democràtic, regionalista, laic i obert a amples reformes socials. Era un sistema apropiat per a una burguesía d´esquerres, de classe mitjana liberal i de menestralia…”Ui! “Burguesia d´esquerres de classe mitjana…Això com es menja? Repetim l´exàmen. Deixem-ho pel setembre. I compte en passar pel 18 de juliol…

martiolaya