Si Bori i Fontestà escrivia en el pròleg del seu llibre Lo trobador català que a Catalunya (any 1892) “es va introduïr, palatinament i com ensenyansa accesoria la pràctica de la lectura en  català” I recupero el llibre de Bori prop de Rovira i Virgili, és perquè vull glosar una història de contrastos vista segons criteris dels textos fonamentals de Vicens Vives o del trobador català. I aprofitaré l´oportunitat de posar exemples. Com el poema tan conegut que porta per títol L´escut de Catalunya.(Amb tres estrofes farem):

En la que Sant Jordi empunya

bandera de color blanc,

hi ha l´escut de Catalunya

amb quatre barres de sang.

D´aquestes barres la història

està escrita en lletres d´or

per saber-la de memòria,

i grabar-la en nostre cor.

I el “latiguillo” final:

I passant quatre ditades

del brau Jofre en l´escut blanc,

hi deixava senyalades

les quatre barres de sang

Versos i història no van pel mateix camí. Que una cosa és glosar poemes i una altra contrastar fets. Però va bé constatar que ja el 1892, “noys i noyas” feien seu poema i  heroi sagnant. I el deien en veu alta.

martiolaya