És un fet singular i el gloso malgrat que afecta el meu reducte familiar. O posem, si voleu,  que és un fet només curiós. Però la glosa diaria del fet divers; el fet divers que ja surt poc als diaris o al menys no tant com abans, ara es pot penjar en un espai informàtic que en diuen blog (excepte algún “contracontrari” –mot que va inventar Rusiñol- que es rabeja, entossudit, en dir-ne bloc fins que els nois del Institut d´Estudis Catalans diguin la seva). I en  un bloc hi caben, tanmateix, cites poètiques, novel·listes alemanys, llegendes,  històries i…vols per Europa, que poden ser coordinats, de tres noies del seu temps. Del temps d´ara, dels temps moderns. Ho explico d´una vegada i enllestiré la glosa tot just l´acabi de glosar, que el fet en sí ja es porta el comentari. Doncs heus ací que –per començar pel principi de tot- amb la noia que viu amb mi va fer cinquanta cinc anys el darrer dia 5 (efeméride d´un casori amb totes les de la llei i sacraments llavors en  voga) vam  tenir avui fa anys,  -i no diré quants perquè això no es fa- la primera de tres filles. I la nena, en fer-se gran, en va tenir dues, de nenes, ara ja majors d´edat.  Una, la mare, viu a Barcelona des que s´hi va casar;  la seva  filla gran a Berlin, que amplia estudis de música, i la petita a Lisboa fent un Erasmus d´arquitectura. Abans d´ahir es van trobar a Madrid, avui celebren juntes l´aniversari de la mare i, cap al tard, volen , contentes, cadascuna al seu destí.

martiolaya