La història del vi a Sant Cugat ha estat ferma, però efímera. En diccionaris enciclopèdics que tenim  per casa, podem trobar encara la producció agrícola del municipi estimada com important, però “…la vinya –GEC 1979-  actualment en  regressió”.  Ara no queda ni una mostra. La darrera, segons observació pròpia, a la zona de “Can Mates/Mirasol”, i va desaparèixer deu fer cinc o sis anys “de la noche a la mañana” com deia el meu pare en el seu barceloní del Clot. D´haver-la deixada, un parell de quarteres només, com a reserva de vegetació autòctona, molts nens i nenes hauríen pogut saber com és una vinya i com se fa el vi. Fer saber ara perquè fou important Sant Cugat en  això del cultiu i explotació de la vinya i perquè va deixar de ser-ho tot just fa una trentena d´anys, és qüestió dels entesos; i jo, de bona fè, en interès dels joves santcugatencs que encara no són  majors d´edat, i dels sntcugatencs en general, delato públicament els meus amics Doménec Miquel, Joan Troyano i Jordi Casas que van escriure ja fa anys, a les pagines de la revista GAUSAC (Publicació del Grup d´Estudis Locals) sengles estudis molt ben documentats sobre: “Sant Cugat del Vallès: de la revolució de la vinya al PGM (1996),”100 Anys d´associaciónisme  agrari a Sant Cugat del Vallès”i “L´esructura agrària al Sant Cugat del segleXIX”(1992).. Llegiu-los, encara que només sigui per descobrir que una forta crisi econòmica d abast internacional fou la que va decidir a santcugatencs i immigrats que aviat doblaren la població, plantar vinyes i, uns anys més que d´altres, guanyar-se el panís. I que a Coll Favà n´hi havia.

martiolaya