No hauria de parlar de toros. I deixeu-me que ho escrigui així, toros, perquè per mi una cosa és el “toro” mascle de la vaca i un altre el dels toros com espectacle. La semàntica avalaria qualsevol discusió..Podem trobar en el nostre normatiu: toreig. acció de torejar, tauromàquia… I el torejador o torejadora (oh, el toreador afrancesat, que sembla una adulteració del torero!). I el torero i la torera definits, clar i català, com el que té per professió la de torejar a les places. Malgrat tant torero acceptat, de les places on es toreja se n´ha de dir plaça de braus?  Insisteixo: no hauria de parlar de toros perquè no hi he anat mai ni m´agraden. Ni  tampoc que se´n parli tant, els diaris en vagin plens i siguin tema de sessions parlamentàries (que cobren a tant l´hora?) Però si els toros ja s´estaven  morint sols! Si el mercat fa anys que va de baixa! A Catalunya, tot s´ha de dir, hi va haver i encara quden aficionats que hi entenen, més resignats que donats a la polèmica. A Alp, damunt del meu buró de treball, tinc un programa de toros de la plaça de Puigcerdà (gràcies  Miquel Llanas!) emmarcat i a l´altura de la vista: m´agrada el disseny tan conegut del cartell, llegir els noms del toreros (El Xiquet de València, amb llinatge Belguerel com l´admirat historiador i amic de Sant Cugat) i altres dades ara tan  interessants com la data (1934!), l´hora de començar l´espectacle, preus de les localitats…Segurament que ara, a la capital de la Cerdanya, fora difícil trobar algú que sabés on era la plaça de toros de Puigcerdà.

 

                                                                                                      martiolaya