Prou que en deuen parlar els diaris i també els nois del temps, que  en  tiren un bon tros a l´olla. Demà comença l´estiu i la nit d´avui serà  la més curta de l´any. Si no és exactament així, vindrà de poques hores, potser només minuts. Som a Alp –un parell de díes sense diaris pot ser bo -i ahir vam veure des de casa com es ponia el sol gairebé a tocar del Puig Pedrós, ja a França. D´ara endavant, una mica cada dia per bé que imperceptible si no és mirant-ho amb alguns díes d´interval, el sol retornarà enrere fins a colgar-se, per Sant Silvestre, damunt la serra del Cadí. És l´observança de la natura, tan primària, tan constant, tan exacta, passi el que passi, gover-ni qui gover-ni, amb nova llei electoral o sense, faci calor o faci fred… Mai, cap any, el sol anirà més enllà o més ençà dels paràmetres seculars. I passaran milers de generacions que donant un cop d´ull a la serralada sabran per on es pon el sol, però potser també pensaran, com jo des que era petit, que l´oest a l´esquerra i l´est a la dreta, tenen el nord a davant i el sud a darrere; però no estan sempre al mateix lloc; evidentment, en el transcurs del temps oscil·len, perquè aixís ho marca el sol, ara més a la dreta, ara més a l´esquerra, d´allà on es diu que hauríen d´estar…com les ideologíes: què, en el trascurs de l´any, poden anar d´esquerres a dretes o a l´inrevés, segons d´on el sol escalfi.

 

                                                                                                      martiolaya