Avui, aquest vespre, l´amic Joan A.Benach vé a Sant Cugat a parlar-nos de “Porcel, el teatre i la velocitat”. Potser un dia glosaré la conferència, però ara faré colla amb els molts que, amb motiu de la mort recent de l´escriptor mallorquí afincat a Valldoreix, han parlat del seu teatre i en parlaran  encara en el “Teatre a la fresca” que està per venir. Tot d´una, fa més de mig segle, lletraferits de Barcelona i els seus barris perifèrics, vàrem començar a sentir parlar d´un noi d´Andratx que l´any 1956, quan només en tenia 19, ja començava (ho diu en el pròleg d´un llibre seu editat l´any 1967) “…a escriure i publicar en català, quan feia quatre anys que ja ho practicava en castellà, sense sospitar que seria la llengua dins la qual treballaria com a escriptor”. D´aquest mateix llibre –Arran de Mar.  Viatges fantàstics. Editorial Selecta. 1967- vull copiar, perquè avui és avui i potser no s´escauria de fer-ho un altre dia, un fragment on Porcel parla amb naturalitat, sense enfarfegaments intel·lectuals, del teatre mallorquí, de llenguatge i de coses tan senzilles com les que explicaré demà. Ara, deixeu-me que faci de periodista d´actualitat i pengi a la intempèrie informàtica una nova que s´ha produït avui, fa poques hores: l´Ajuntament de Sant Cugat ha pres l´acord d´atorgar la Medalla d´Or a  Baltasar Porcel- (Si algún partit ha votat en contra, que no ho sé o bé s´ha posat fort en que han de ser dues medalles en lloc d´una perquè el seu partit ja l´havia demanada abans que ningú, ja ni ho comentaré, que després diuen que sempre parlo de política).

 

                                                                                                    martiolaya