Tant se val! De fet recordo poques coses de la conferència de l´amic Benach: que Porcel fou home de teatre, però no de dramatúrgies, potser. En el llibre (Arran de Mar) que comentava ahir, un jove Porcel es fa, sense ni poder-s´ho imaginar, l´auto-homenatge. Per això dic que, en el fons, tant se val medalles i panegírics si tenim a l´abast la seva obra immensa. Podem fer un tast de dramatúrgia enfervorida. Heus ací un diàleg divertit entre Porcel i un Guàrdia Civil que està pescant a la riba del Fluvià: “digo yo…digo yo…” el guàrdia rubrica pensaments entorn del trasllat demanat a cert lloc de la Mancha, d´on és fill i les places són escasses. Porcel acaba el capítol que parla del pescador, amb el que podria semblar citació poètica en prosa: Passa, amb gran soroll d´ales, un esbart d`ànecs, estirant el coll. Volen baix. Són blancs. Sobtosament, un raig de sol els fa brillar, encén un moment les tonalitats del paisatge, de les aigües. Per acabar, allò del llenguatge que vaig deixar embastat. Ho escrivia Porcel l´any 1962 i en profit de l´espai ho deixo en la pell i l`òs: Però per què escrius en mallorquí? / Mira perquè és la nostra llengua. / Però en castellà tindries més difusió…/ És clar, però resulta que sóc mallorquí (…) Si jo fos de Montilla del Palancar en lloc d´ésser andritxol, escriuria en castellà. Som com som…/ …molta gent, jo mateix, no entén el mallorqui o li costa. / Què dius, no enteneu la vostra llengua? Jo veig que la parles…/ Sí, però escrita no em va tan bé. / Perquè no l´ensenyenen a l´escola. Però si t´esforces una mica, a veure si no ho entens millor en mallorquí que en castellà / En això tens raó veus! Passo més gust d´anar al teatre en mallorquí que al teatre en castellà, i això que en mallorquí sols fan coses de riure; però no sé…m´entra més…també és un poc absurd que no ens ensenyin el mallorquí… Porcel ho deia: “El meu ofici és contar coses en prosa o dialogant”. I m´ho faig meu. Un dia és un dia i si em passo de ratlla és de ben poc.
martiolaya
BLOCDENOTES 
Deixa un comentari