Ahir, un bon amic em va enviar un email amb pensaments de l´obra del Pare Llimona; Jordi Llimona i Barret, religiós caputxí nat a Barcelona l´any 1924. Va morir l´11 de setembre de 1999. El vàrem conèixer i tractar. Llavors feien forrolla les teoríes de Teilhard de Chardin. Va començar a publicar llibres l´any 1963 i va seguir fent-ho fins poc abans de morir. No pretenc fer un esbós biogràfic. Però en veure la seva fotografia a la pantalla de l´ordinador i llegir uns quants textos seus, m´han vingut a la memòria alguns d´aquells atzars que sovint em colpeixen. Ho explicava fa un parell de setmanes: fórem amics, els darrers anys de la seva vida, de l´escriptora Carme Suqué, vídua Llimona… A partir d´aquí, parlaré d´altres Llimones, potser sense ordre ni concert, però fent del record homenatge a la tieta del caputxi i expressió de respecte a una saga admirable d´artistes catalans. La Carme fou la dona del Lluís, un dels fills de l´escultor Josep Llimona, germà del pintor Joan (el projecte de la senyera modernista de l Orefó de Sants, fou obra de Josep Llimona). Un germà del Lluis fou el pintor Rafael Llimona…I unes quantes noies Llimona les trobem en el camp del dibuix i de la il.lustració (la Mercè, de bell record, amb el seu marit i la seva amabilitat exquisida; la Maria, la Núria…) I el pintor Serra Llimona, germà del meu amic Jaume, amb qui tantes vegades compartírem lluites aferrissades en el camp de les Duanes i dels Arancels…I esmorzars de forquilla, sovint transformats en  fòrums parlant del seu avi  Llimona i de la tieta Carme Suqué.

 

                                                                                                      martiolaya