De tant en tant, procurant no molestar ningú, et ve de gust jugar amb les paraules. Fer-ne servir alguna d´aquelles que ja no estan en el normatiu vigent; o, fent entramaliadures, inventar-ne una com la del titular d´avui. Raono: la paraula transgressora ve de la correcta utilització de la paraula panorama amb l´afegitó o desinència que li dona categoria d´estudi científic del panorama. I no em moc de les definicions usuals, gens rebuscades. Ni tan sols manllevo del malvist “Alcover-Moll” paraules  encara  vives en algún racó del país, però desnonades de diccionaris més vigents. Deu ser per això que diuen que el viatjar ensenya molt; i per això també goso insinuar que començo a ser un expert en l´itinerari panoràmic Alp/Sant Cugat que es pot contemplar des de la baluerna mòbil de l´”Alsina Graells” de torn. El viatge és lent, s´ha de reconèixer, que quan creus que vas fent via eix enllà del Llobregat, la baluerna s´abraona damunt sengles rotondes que indiquen on cal fer el gir: cap a Bagà, Berga, Gironella, Puig-Reig… I entres a pobles tranquils, carrers endormiscats i gent que va i ve o  només es queda per veure si el tiet conco arriba amb el bus de les tres. Ací i allà, algun cartell assenyala camins mes recòndits: Casserres, Serrateix…Sí, sí! Per aquí viu l´amic que sap fer, com bufant fer ampolles, una revista insòlita que parla del Berguedà  amb un mot provocador: “Tàsta´m!”. I recordo quan, ja fa anys i amb el cotxe familiar, fèiem parada i fonda, compràvem pa en el forn i ens donàvem el bon dia amb un amic de “Purreig”… Cal tastar el país.

 

                                                                                                      martiolaya