No és per fer broma. Ni per jugar amb coses del Cel. I menys, sobre tot,  semblar que faig mofa de les creences de ningú. Si de cas, podria dir que hi ha vegades que els propìs subjectes, per activa o per passiva, fan ostentació d´una acció seva i procuren sortir a la foto amb un somriure que esquerda els taps de les orelles. Tothom recorda, perquè se´n va fer força ressò, com va acabar allò de les fustetes pintades de colors per senyalitzar el lloc –aigües manses, Segre avall, passant per Soriguerola- d´on havíen de prendre el caudal, i per on havía de passar la canalització que el portaria, aigües avall, fins a un lloc no del tot definit, encara. Sembla que el Conseller responsable de “l´acció de govern”  -lloa als girs de la terminologia política- va plantejar el cas a  la Moreneta i es va salvar l´esbart de coloms engoixats i les fustetes de colors per jugar a la xarranca amb pluges abundoses i neu a cor que vols. Potser un gra massa i tot. Però, atenció, que en els excessos hi ha el com i el per què de la glosa d´avui. En un diari d´abans d ahir, hi ha una foto on s´hi veuen, a l´esquerra, el Pare Abad de Montserrat; al centre, el President de la Generalitat, i a la dreta algú que no identifico. Tots tres senyalen el sostre. En el peu de foto s´explica que “el Govern –deu voler dir els representants de les tres fraccions de govern- va visitar Montserrat…” Compte! Quin miracle imploren, ara? Que potser hi ha  goteres? És l´allau que  ens cau damunt!  

 

                                                                                                      martiolaya