Sense generals sublevats. Però un “segunda Alzamiento”, aquest amb aparença rebuscada de defença de la Constitució i la “inegridad de España”. Sambla una extranya, sibil·lina, porfidiosament treballada labor d´anys i anys en què han aconseguit presentar l´expoli continuata Catalunya en uns “derechos de conquista”, així manifestat públicament, a Salamanca i no fa gaires anys, per un interl·lectual espanyol.  I fer que el poble espanyol s´ho cregui compartint,  si no ideologia, que cadascú té la seva, sí la creença de la calúmnia sobre la insolidaritat de Catalunya. Els diaris d´avui, (que encara no he anat a buscar i no vull escoltar el guirigall de la ràdio) es faran ressó, avui potser encara amb cautela, de la sentència del TC i els representants dels partits a Catalunya no podran amagar que en el fons només els interessa allò que pot interessar els seus respectius partits. Ahir a la nit hi va haver uns minuts de confusio; fins i tot es van cabalcar les impressions optimistes i fins i tot rialleres de la Vice-Presidenta del Govern del PSOE, des de Madrid,  amb les ben catastrofiestes –potser amb raó- del President de la Generalitat, que altrament no hem d´oblidar té un important càrrec en  la gestió estatal del Partido Socielista Obrero Español. No m´hi vull allargar i em guardo coses. Però no vull deixar de dir que el proper pas dels que ahir es mostraven contents amb la decissió dels nous “generals sublevats” pot ser, com ja va succeïr al País Basc, l´acord PP/PSOE per governar Catalunya.

 

                                                                                                     martiolaya