A  l´inrevés també s´hi val: de la llegenda a l´agenda. I poso en  el mateix sac de la llegenda allò que són tradicions o costums no sempre fàcils d´identificar com a tals. Les festes majors encara barregen programacions més o menys modernes; atraccions de fira que van més enllà dels “caballitus” i la barraca del pim-pam-pum. restes més o menys recordades, més o menys traïdes, però conservant sempre unes arrels indubtablement lligades amb el poble o la comarca i gairebé sempre, també, amb el santet o santeta que secularment exerceix de patró o patrona. O fets històrics més o menys conservats amb la sal de la conveniència i commemorats des que el món és món. Com els relacionats amb el cultiu de la terra: llaurar, sembrar, recollir els fruits…Cada any, setmana ençà setmana enllà pel mateix temps, amb les mateixes festes d´homenatge a la terra i a la gent que la treballa…Ja ho veieu: tanta filosofia arcaica (tothom sap que els cereals són una cosa torradeta i endolcida que venen en els supers dins de capses de cartró) només per haver donat un cop d´ull a l´agenda de la Festa Major de Sant Cugat i llegir coses com Albada de Sat Pere, matines amb gralles i timbals, seguici del Sant, el “Pàga-li Joan”, o la força de la tradició del Ball del Vano i el Ram… Fins aquí, la glosa. En el “Costumari” de l´Amades, moltes coses per aprendre i per “copiar i enganxar”. Em quedo amb el pragmatisme i saviesa del poble:

                                          Qui va a Sant Pere i hi dorm

                                           hi va el juny i torna el juliol                  

                                        

                                                                                                     martiolaya