Qui no corre vola, es diu sovint en el sentit de que la gent és llestai va de cara a aconseguir,ben de pressa (i a vegades més volant que corrent) allò que de debò li interessa. Em posaria en un bon ball de despropòsits si gosava entrar en el camp del coneixement i tractés de trobar la veritat de les coses. Però la glosa està engegada i amb un titular de  frase feta que ja no vull canviar. La cosa va de cavil.lacions  pròpies i converses amb amics a l´entorn de mitjans de comunicacio i de la facilitat que ara tenim de comunicar-nos. La possibilitat d´anar més enllà del  que “diu el diari” per fer saber allò que diem la gent, o que creiem la gent, o que  tem la gent, o que la gent s´ensuma… Qui no corre vola, i si corrent hi ha risc de topar amb “notícies” que tendeixen  a ensopegades i relliscades d´interpretació, volant et situes en el núvol d´internet, en la xarxa sense límits d´una informació –per  rebre i per donar- que no té límit conegut. El límit, si de cas, neix del propi discerniment i de la confiança en unes fonts que han deixat ja de tenir només noms de diaris, de ràdios o de teles multicolors. Hi ha qui diu o creu que les cosos canvien molt ràpidament (a grans titulars un tècnic explica en un diari que entre dos corredors de bicicletes, un vuit o deu anys més jove que l´atra, hi ha generacions de diferència, i també de personalitat i cultura… No serà tant! Però, això que acabo d´escriure ara, ho sabrà en aquest mateix moment l´amic que pensa com jo. O no. I dir-ho, negar-ho o afirmar-ho, des de la xarxa estant.

 

                                                                                                                      martiolaya   martiolaya                 

Anuncis