El calendari té aquestes coses. De tant en tant i quan menys t´ho esperes, t´encoloma un dimarts que cau en tretze i sempre hi ha al, jo mateix, que posa la banya en la circumstància –dimarts i tretze!- hi fa broma i fins i tot pensa en els amics que avui ni es casen ni s´embarquen, però inicíen un viatge per la Pirene ageguda i ondulada que, de tan llarga com és, reposa el cap al que ho és de Creus i els peus al Finisterre…Bon viatge, amics! I prescindim de tretzes, que potser algú, buscant els tres peus al gat i donant un cop d´ull a enciclopèdies saberudes, pot adonar-se de seguida que calendarium és una paraula llatina i vé de calenda que és el nom que es donava al primer dia del mes. Hi va haver més d´un Papa que hi va posar cullerada i a l´hora d´afinar les medicions van deixar coix  el menystingut mes de febrer amb només 28 dies i un de consol cada quatre amb un nom que fa fredat de lleig, bixest; però que en català, algún pragmàtic de la nostra sobirania lingüística va batejar amb la catalanesca expressió d´any de traspàs.  I encara hi ha un problema de serrells que ens portaria pels camins de Galileu i de les excomunions escandaloses. I si et passes a l´any musulmà (vàlgam Déu,val!) observeu que el nostre vacacional “Augustus” (César), els moros celebren el seu Ramadà, i afegint-nos a la festa tindríem algun any menys  Tot plegat, i per acabar, el dimarts i treze queda en un no res. I jo, amb els meus tretze, em quedo també amb la meva opció tossuda d´escriure un bloc diari mal que ara, calendes julianes, hi hagi dies que no el pugui penjar.

.                                                                                                                             martiolaya