Ara fa un any vaig fer aquesta glosa i no la vaig poder penjar. En intentar de fer-ho ara, el cor em diu que ja ho he explicat un  altre dia. Si de cas. perdoneu la repetició; però penso que té el seu enjòlit i el seu final sorprenent. Modestament, i dispenseu. Sobre la valoració de mèrits poètics de Carner. no voldria polemitzar amb l´amic Sam Abrams, malgrat que un cop ho vam fingir. Tinc la màgia de Carner tancada a Alp i entre llibres pengen fils per estirar i tecles virtuals per tocar. Ara sabreu què ès allò que vaig trobar i us proposo que  busqueu un espai convenient per a posar-hi un piano, i jo em comprometo a trobar un/a pianista, una soprano o contralto, un  tenor i un parell o tres de rapsodes, per tal de donar vida en dues hores escasses (amb  breus pauses obligades) al següent programa que és la troballa que em complau publicitar: Primera part: cançons amb lletra de Josep Carner interpretades per la soprano/contralto. Segona part : poemes recitats pels rapsodes. Tercera part : més cançons amb lletra de Carner. La música de les cançons és de compositors catalans com Blancafort (quin ?), Fontova, Mompou, Llongueres, Gerhard, Toldrà, Pujol, Català, Zamacois…Interpretades, les d´aquesta tercera part, per un tenor. No em feliciteu, que no em puc penjar pas cap medalla. Exactament això que he explicat ja es va fer, al Palau de la Música Catalana, l´any 1927. El pianista es deia Pere Vallribera i la contralto i el tenor eren la Concepció Callao i l´Emili Vendrell. El rapsoda, un de sol, era el propi Josep Carner. (Aquestes dades  i el títol de les cançons me les vaig trobar per art de màgia a Alp. La màgia de Josep Carner).

martiolaya