És el fort de la calor, també a muntanya. Sort de les matinades fresques, dels finestrons mig closos, de la penombra dins de casa quan a fora bat el sol. Avui és dissabte i  mags i  bruixots ho celebren. Un, té les mans ocupades: a la dreta conserva un got de taronja espremuda; i a l´esquerra una batuta inventada  que farà servir –pica l´ullet amb murrieria – per dirigir “Els Segadors” quan dretes, esquerres i els del mig, s´adonin, amb Eiximenis, que no cal estar al cap de taula per presidir-la, sinó al mig, amb el poble content a banda i banda i en els seients de davant. El mag va amb samarreta pintada amb ninots d´en Cesc fent sardana ecumènica, pantalons curts i xancletes, i es disposa a tancar la setmana màgica fent exhibició de jocs de mans. I gronxant les paraules en la ziga-zaga de la citació, xiuxiueja: “Eiximenis i el llibre glosat; l´autor de la pesentació o pròleg esmenta en les  darreres ratlles Aramon i Serra, el que fou tants anys Secretari del Institut d´Estudis Catalans”. I aixecant més la veu es deixa de mags i de savis i llaura cap a casa: “l´Aramon era amic de la família de la Nuri i havia fet el batxillerat amb l´oncle Vaqué…La germana de l´Aramon era admionistradora de finques a Hostafrancs i directora i actriu de l´elenc dramàtic de l´Orfeó Atlàntida;  havia fet totes les protagonistes del teatre de Sagarra. També recorda una conferència que va donar l´Esteve Calzada i Alabedra fa molts anys, titulada “Les dones de Sagarra”. I les amigues que, magistralment, en van recitar fragments no fa gaire. (Tot és qüestió, ja ho veieu, d´encadenar unes coses amb les altres. I amb una mica de màgia).

martiolaya