Hi ha un futur que s´escurça a cuita-corrents; és el que va d´ara, a les acaballes del mes de juliol i vigílies de vacances generals pagades (els qui estan a l´atur pateixen d´altres mancances molt ben comptabilitzades en les estadístiques oficials), a una data més aviat propera: “d´octubre/novembre” que vé! Parlo de les properes eleccions autonòmiques a Catalunya, que oficialment i pràcticament ja estan al caure, i de les ganes que els ha agafat tot d´una a algun partit de que les eleccions es convoquin ipso facto i així s´avancin sis o set setmanes a tot estirar. ¿Tot a conseqüència de la sentència del TC i de la lectura del seu text amb les ulleres graduades de fa anys per un tal Alfonso Guerra i una immensa majoria de castellans? ¿Tot perquè Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds  –quan fou mort el        combregaren-  aparenten recordar velles ideologíes? ¿Volen aparentar que trenquen ells el tamboret quan, nascut coix de les tres potes, tampoc no van aconseguir mai que tingués ni cap ni peus?¿Tracten d´afanar, amb la seva decisió, noves expectatives d´assegurar-se el ”mòmio” a l´ombra de qualsevol majoria més o menys estantissa  dels que havíen titllat grosserament “de dretes”? Malfieu-vos –jo ja ho feia i ara ho predico- dels que sense cap força ni argument ideologic eficaç, es postulen per armar tamborets a canvi d´assegurar-se poltrones.

 martiolaya