La dominica serà avui tan blanca; tan  blanca i pura la glosa que la glosarà, que podria imaginar-la vestida de primera comunió. Avui, i no puc esperar ni un dia més que m´agrada respectar els terminis, he d´enviar la meva col·laboració mensual  al diari del meu poble que ho és tan,  de puntual, que és diu diari amb tot i ser hebdomedari amb tots els ets i uts. Em sembla que ja n´he parlat alguna vegada, tant del que he dit com del què diré. Mireu: tinc tota una mesada per anar pensant en el text –gairebé de doble llargada que el de  la glosa diaria-  i alguna vegada he de confessar que embasto l´article amb pedacets escollits entre gloses ja penjades. Sovint coses properes, és clar, que Sant Cugat té i genera una pròspera història local.  Serà el cas d´avui; amb la glosa només pensada, però que acabarà  penjada ara en  un no res. I és que es tracta d´una cosa que vaig llegir dijous passat en el diari AVUI i ahir en el DIARI DE SANT CUGAT: el poeta Jordi-Pere Cerdà, l´amic Antoni Cairol, el de Sallagossa i resident a Perpinyà, ha estat  nomenat el poeta d´honor de la 10ª edició del Festival de Poesia de Sant Cugat del Vallès. No entraré a repetir coses que ja es diuen en la llarga nota de premsa. Però anuncio modestament, a bombo i platerets, que la Nuri i jo, amics del vell lluitador i de la seva família des de fa molts anys, tenim des d´ara moltes coses a recordar. I inèdites! I mai res no és blanc del tot, que la vida ho coloreja.

 martiolaya