Per a molta gent, la darrera setmana abans de vacances comença avui. Qui més qui menys ho té programat segons les seves possibilitats o ganes. Però diria que els viatges a Cancún o destins similars, ja han  passat a la història; perquè ara els mateixos manats que estimulàven la cclientela a contractar un viatge a pagar a terminis –amb interessos, és clar!-  per poc que et descuidis, si t´ha vingut un càrrec inesperat i has estat un parell de díes en descobert de quatre xavos, et cobren “l´oru i el moru” (que deu ser una quantitat molt important segons entenia jo, de petit, quan els pares s´hi referíen posant el crit al cel, alarmats. Però amb les expectatives de vacances el mes dágost, vull deixar-me de crítiques i de visites a Hospitals i Centres Mèdics, i espero trobar-me millor. Us puc recordar, per agafar el to pre-festiu que abans predicava, que si teniu amigues o am ics que es diguin  Ana o Joaquim, els feliciteu encara que això dels sants i santetes vagi de baixa. Seria bo de recordar, als que diuen que ja no celebren  el di del seu sant, que tots plegats compartim un mateix tros de vida i ens agrada ser reconeguts amb un nom. Com l´altra dia la Carme, com ahir el Jaume, com avui el Joquim i l´Anna… I si convé, cantar-lis corrandes:

 

                                  Passa Santa Ana dalt d´un a tartana.

                                  Passa Sant Joaquim amb un mos de raïm…

 

I al lluny, corrent enllà i rient per sota el bigoti,

                                               Passa Sant Mart

                                               tocant el violí.   

 

martiolaya