Penjo la glosa d´avui, dia 27 de juliol, dia del patró del poble, Sant Cugat, i de dues santes que són patrones de Mataró. Valdrà la pena que demà en parli; perquè avui vull lligar caps i relacionar la glosa amb amb les  altres dues o tres de no fa gaires dies en que parlava de màgia i en una,  d´Eximenis i tot. Les he rellegides  i com a lector penso que he  inventar una màgia a la  que se li veu el llautó. Hi ha alguna cosa –la política, redéu, la política! – que ara ja ha superat el seu moment mediàtic; però com que dic allò que penso en el moment  que es provoca el fet, ningú em podrà negar mai que no hagi proclamat  allò que voto (Convergència)  ni que, en criticar alguna cosa o col·lectiu no hagi criticat els meus quan he cregut que tocava, que no em lliga ni m´ha lligat mai cap carnet dels que alguns canvíen o amaguen quan ensumen un canvi que els pot propiciar l´apoteosi de la glòria del poder. Avui, en penjar aquest  bloc, la notícia del tamboret de tres potes agafat amb força per tres parells de mans, és premonitori; és la defensa aferrissada que s´avança als  aconteixements  bo i  pretenent seguir assegut a la taula que vaig glosar fa uns díes amb  l´ajuda d´un  Eiximenis docte en “beure e menjar”. Tinc testimonis per a les meves argumentacions: els papes Benet XIII i Gregori XII, d´Avinyó el prmer i de Roma el segon,  Un cisma els enfrontava. El d´Avinyó va voler que en el  Concili de Perpinyà (intent d´esmenar la trencadissa) hi hagués al seu costat el savi Eiximenis. L´Església trencada i els reis de diferents països hi posaven cullerada.Cismes, tamborets,         polítics… Embolica que fa fort! Ara i adés.

 martiolaya