Ben mirat, no ve de Déu. Ahir tornàvem de vacances –és una manera de dir-  i avui referé el camí d´uns quants centenars de blocs. Tots de vint ratlles mal comptades. He tocat temes diversos, potser repetits i tot; alguns, els polítics, fins i tot et surten sense voler i sovint es donen a conèixer gràcies a commemoracions, efemèrides I festivitats: coses de l´antic poble de Sants, Sant Cugat la “ciutat dins d´un poble”… el teatre d´uns i altres, i les danses i els ressons que es barregen, fanfàrries que volen ser modestes, però platerets de festa que sumen Jocs Florals centenaris (corals i orfeons a cada cantonada, com dèia amb generositat,el Mestre Pérez Moya…). Avui fa deu díes que  es tancava la “X Setmana de la Poesia” a Sant Cugat. I tot just fa unes setmanes, a Sants, en el marc de la “Alcaldia”, memòria solemne d´uns Jocs Florals , mentre que a Sant Cugat ens menjàvem, sencer, sense pompa ni boato, un Centenari dels seus Joc Florals que, per raons mal estudiades, semblen els Jocs de l´Oblit. Parlant de coses que no es podran oblidar mai: ahir. com l´any passat, el meu germà i la cunyada em van regalar l´exemplar únic de “DES DEL MEU BLOG”. (Des del 5 de juliol 2OO8 al 30 de juliol 2Ol0). (II VOLUM!) I segueixo.

 

martiolaya