Heus ací que una vegada, a tot Europa i a mitjans del segle XIX, va començar a despertar-se entre la gent una inquietud nova  que de seguida es va organitzar en forma de clubs i entitats. Era el naixement de l´activitat coneguda pel nom d´excursionisme i que a Catalunya va arrelar fortament. Anar a dalt d´un castell, travessar un  bosc, pujar a un cim…podia ser perillós per a qui ho intentava i no  anava vestit amb l´uniforme de la soldadesca del país o no podia acreditar que treballava per al Senyor del Castell, o era llenyataire dels seus boscos o vigilava  la integritat de les seves propietats per damunt de les necessitats i penúries de la gent… Aquí aniria bé una miqueta d´història, una ullada al paisatge, una mica de coneixement dels conreus i, sobre tot, consciència de que s´havien de perdre les pors a fantasmes i monstres, gegants i bruixes… Amb aquests coneixements i l´arribada de la industrialització i feina per a tothom, arribava l´oportunitat de comprendre que, d´una manera o altra, justa per a tothom, calia repartir la riquesa (adquirida amb la suor dels altres o en retribució justa de feines o serveis). Heus ací  que amb els anys els drets de propietat van arribar a salvaguardar-se i heus ací que, fa pocs dies, Collserola  ha estat considerat Parc Natural. Cal recordar què comporta: confrontació d´interessos i acceptar que allò que és just ha d´estar sempre per damunt d´allò que només  és legal.

                                                                                             

                                                                                                      martíolaya