Fa uns quants mesos que es va inagurar a l´Arxiu Nacional de Catalunya l´exposició dedicada al President Macià.  Perquè penso qu us agradarà, voldria engrescar-vos a venir a l´Arxiu, a Sant Cugat, i donr una ullada a l´exposició. L´he visitda ja fa mesos i  un parell de vegades més mig de passada; perquè cada dia que assistim amb la Nuri a les conferències que es fan a la sala d´actes, he tingut ocasió de saludar, a l´entrada del vestí- bul una fotografia de tamany natural del President, dempeus i donant  la mà a una nena de cinc o sis anys; cada vegada, entre dents, dic: “Déu vos guard, senyor Macià”. (I penso que en el temps de la foto deuria tenir si fa o no fa l´edat d´aquella nena. I recordo que el 25 de desembre de 1933, anava a coll-i-bè del meu pare entre la gernació  que omplia la Diagonal, el dia que enterraven el President… Hi he pensat una mica. I anit vaig tenir un malson que, de debò, no m´invento. Representava una reunió del “Partit” i veia algunes cares conegudes i d´altres que no…El President callava, desolat, i el Vice-President del Govern d´ara tractava de fer-se escoltar i el Puigcercós no el deixava. El poble romania decebut i el malson no s´acabava… no s´acabava…

martiolaya