Han  passat d’una volada aquells dies en què el record de l’amic Jordi-Pere Cerdà (Antoni Cayrol) va ser present a Sant Cugat en motiu del 10 Festival de Poesia. I vull parlar-ne encara avui, just quan demà farà quatre setmanes  del dia en que en l’agenda oficial d’activitats de la setmana es podia llegir: “17 diumenge. Inaguració amb la presència del poeta d’ honor Jordi-Pere Cerdà. Lluís Solà recita el poeta. I s´estrena una coreografia de Maria Rovira inspirada en la poesia de Jordi-Pere Cerdà creada especialment per la companyia Trànsit Dansa.” Es va lliurar una escultura de Frederic Gòmez al poeta de l’any. Però arribaven els primers freds tardorals i això va fer que a darrera hora, el poeta hagués d´excusar la seva assistència a l´acte i comunicar que no podia desplaçar-se… I, a darrera hora també,  vaig participar com a tal amic en el reajust del programa i recepció de l´obra d´art. Ara i aquí í em complau explicar de nou l’anècdota d’un dia de fa mig segle, a Perpinyà, en que la meva dona mostrava les seves pors per estrenar-hi “El somni d’una nit d’estiu” en una adaptació per a  nois i noies. Erem a la llibreria que en el transcurs d’una dotzena d’anys el poeta i amic regentava en el rovell de l’ou de Perpinyaà. Feiem tertúlia amb Cerdà una colla d’amics i amigues de la “troupe” que aquella tarda havien de representar l´esmentada obra. Devant els temors que expressava la Nuri, Cerdà va ser generós i galant: amb “politesse” exquisida va dir: “Amb el somriure que porteu a la cara, us entendran prou bé  tant els grans com les criatures….”

                                                                                                      martiolaya