Ahir, una bona colla de nostàlgics (més dels que no cabrien en un teatre Romea ple del tot) vam anar a l´Auditori a escoltar el text del drama de Zorrilla “Don Juan Tenorio”. Poca gent encara recorden haver vist alguna representació del drama, i dic poca perquè les darreres representacions en teatre professional podem contar-les entorn dels anys seixanta del segle passat amb l’incansable Alejandro Ulloa fent el bolo de sis o set dies entorn de Tots Sants en un bon escenari de Barcelona. Per cert que vaig conéixer personalment l’ Ulloa en la època en que, vivint ja a Barcelona havia fet algunes desmotivades i reduides representacions de “ teatro clásico español “ pagades pel “Ministerio de Cultura”. Ulloa era un bon actor, que també havia fet algunes coses de doblatge; un germà seu n’era un molt bon especialista. Fou en aquesta època que vaig tenir ocasió de tractar-lo una mica: Era persona educada, de brillant i merescut “curriculum”, cordial i considerat amb tothom qui de lluny o d’aprop estimava el teatre. Algunes persones de les que van anar a veure ahir el “Tenorio” varem fruir d’una excel.lent lectura i alguns vam tenir ocasió de recordar “Tanorios” en broma, “Don Quan Tanorio” i divertides paròdies . (Una, amb la després famosa Mary Sampere al Teatre Círcol de Sants en el paper de donya Inés i anys més tard de donya Brígida. Temps era temps …. )

martiolaya