Globus de colors mostrat-se airosos damunt l´horitzó? De mica en mica, el dret a decidir ha deixat de ser alló tan conegut de “Anirem a Madrid i exigirem la independència”. El pragmatisme, si de cas, és la substitució del globus per l´entesa, l´esquerda legal, l´acord…Tot està en el pensament de tohom, fins i tot de molts que, pocs anys enrere, encara crèiem que estimant Catalunya també estimàvem Espanya i podíem fer camí plegats. Tanmateix, el desengany no té camí de retorn. Però res no es pot fer en quatre díes; i si ja donem per començada la tasca, si cada dia som més gent  pensant en una Catalunya lliure, on ja ni  des de Castella  els intel·lectuals ens volen, no perdem més segles provant una reconciliació impossible. I afrontem l´amenaça, tan primària, de que no ens compraran cava. Faig jocs de paraules: els dijous, avui mateix, ni regalem globus a ningú, ni tampoc volem que a l´hora de propalar que ens regalen el paquet burocràtic i nefast d´horaris i manteniment de la RENFE, que ningú explica l´abast de les exclusions substancials (víes, estacions, combois, locomotores…). És a dir, tot allò que, clar i  català, se´n diuen trens. I tot escrit i articulat amb vigència  l´any proper i amb pretesa explosió propagandística que ningú es creu i fins i tot fa riure. Serà el darrer cop d´efecte del govern tripartit? No sé, jo encara espero poder veure els “dos homes forts” d´Esquerra Republicana fent un comiat tragi-comic micro en mà.

 

                                                                                                      martiolaya