Ja des de la seva edició, fa a l´entorn d´un any, de d´opuscle “CORTS DE CATALUNYA AL MONESTIR! (amb carta al Papa) de Pere Vivó i Gili, exrector”, tenia el llibret damun la meva desordenada taula de teball. De fet, volia glossar una mica el contingut de les pàgines 12 i 13, allà on el mossèn escriu sobre aquells temps en què “Roma comença a intervenir més en els nomenaments de bisbes i alts càrrecs eclesiàstics. El pitjor arribarà amb els comentaris que els mateixos monjos titllen de plaga: molts, ni saben on rau el Monestir, en tenen prou en saber on cobrar les rendes…”. “Entre les actes trobo dues cartes extrardinàries escrites en el llatí més clàssic (no amb el macarrònic, ja ben abundós). Els diputats, amb el vist i plau del rei, s´adrecen al Papa Martí V,amb el que acabava el Cisma d´Occident…” Anem al gra: aquest Papa acabà amb el Cisma i portava el nom (Martí) del que fou el primer bisbe no elegit per cap altra bisbe o autoritat eclesiàstica, sinó nomenat pel poble. I entre altres coses, li diuen, en al.lusió a un Bisbe de la ciutat de Castelli( amb el títol d´adminiostrador perpetu, i sense embuts “…Creiem que aquest fet esdevindria en detriment dels nostres drets i dels de tota la Pàtria. (…) Si es dóna, serà un gran greuge per al Monestir, per als clergues i per a tot el poble del Principat de Catalunya”…”. Signat a Sant Cugat del Vallès, el 6 de novembre del 1419.

martiolaya