Blocdenotes


L´observador d´estius (el d´hiverns te d´altres fites) pot agafar miquetes de persones, miquetes de calendaris, miquetes de menjucs freds, miquetes de platja nostrada i miquetes de vacances caniculars, i fer, amb el tast, un test de la temporada. Amb les pinces dels cinc sentits s´agafen mostres de les miquetes sel.lecccionades i d´altres miquetes que es trobin a mà, es posen a la plaqueta d´un microscopi que augmenti prou, es deixen marinar amb un parell o tres de somnis i després, amb càmara digital de suficients píxels. es fa un retrat:

La família dels Català de Lacasa s´ha alternat fent vacances l´agost i part de juliol sense moure´s del Maresme (de dalt) en previsió d´una crisi que, de ministres per avall, tothom veia venir. La família s´ha afartat d´entrepanets, amanides de síndria i geladets de nata o pistatxo; i de veure medusses arrebossades de sorra coent-se a la brasa, a ple sol. Però s´ha acabat la temporada. Pares i mares han tornat a la feina menys agoviats que no altres anys que anaven a Letònia amb cotxe. Els avis enyoraven el jubileu daurat després del prou-fet d´obrir la casa de fora –de temps oblidada- matar arnes, llançar roba, pintar al menys la tanca i la cuina i posar plantes al terradet. A Sant Cugat han donat una ullada a l´Agenda i encara no s´anuncíen tertúlies ni excursions; però ja han saludat amics i han sentit tocar l´Angelus. Els nens han fet festa fins el 15! Avis i amics els aguantaren.

martíolaya

Si Pilar Rahola s´acomiadava per vacances dels seus lectors amb versos de la santcugatenca Marta Pessarodona (“Voldria donar-te una rosa…”). Si en Quim Monzó tallava amb l´espasa de Rubén Darío la inspiració de lladres de pisos més enamorats dels calers que dels llibres que folren parets… Si l´hóròscop vol ignorar en el meu signe jubileus ben afermats i m´empeny a prendre decissions valents… Res de roses que han perdut el seu color original; ni de Daríos amb prnceses tristes; ni de Quims pellerings reis de Frankfurts i ironíes! M´apunto des d´ara (o des d´ahir, que m´entrenava) a un avui accel.lerat tan aprop del demà que potser ara que començo a penjar coses a la xarxa ja serem a abans d´ahir. Ho he mig esbombat; perquè la decissió i el coratge que els astres sembla que em reserven queda palesa en la creació d´aquesta www.martiolaya.wordpress.com, fent tentines de la mà de la meva neta Isolda i sense fer escarafalls d´històriques i estimades col.alboracions impreses en paper de diari. Sembla, que és hora de sotmetre´s de debò a les noves tecnologíes i ho farè tímidament amb relats xops d´immediatesa i adornats de la referència a un Sant Cugat que ens és comú; però anant per feina: disset o divuit ratlles a tot estirar. Amics, llegiu en pau si us vé de gust i feu-ho córrer, que els astres (en els que no crec, eh?) vigilen. Fins a demà.

(Amb tot, i per no perdre els orígens, he menllevat per a titular l´anunci de la meva etzagaiada tecno, un vers de Maria-Mercè Marçal. Que no es canvia així com així així!).

martiolaya

l – 9 – 08

Per allò que sento sense voler escoltar, la ràdio és cosa de les primeres hores del dia: molts l´escolten en llevar-se, en dutxar-se, bo i planxant. en esmorzar de peu dret cafè i un dònut i en sortir amb el cotxe per anar a la feina i de passada (marrada al canto), portar el nen/a a aquella escola llunyana que és la més propera de la llar familiar. (Avui, és el primer dia de classe!) En el 4×4, la ràdio encesa. El pare/mare escolta i de tan en tan toca l´ase i mou el cap. El nen/a s´atipa de crosanets de xocolata i intenta, a cada gest o so estrany, esbrinar la causa del tic del pare/mare. A la ràdio ja han explicat o dónen a entendre que el Zapatero ara amaga la boleta en el potet del mig, i que es sospita que CIU organitzarà, en un lloc secret de la vall de Gausac, uns cursets intensius per a dirigents polítiques (subratllen “polítiques” i no “polítics”…compte amb el gènere!) i riuen com bojos. Entrevisten en directe un manaia de la pota prima, un de la pota trencadissa i una tercera de la pota curta del tamboret tripartit. El portantveu de l´oposició truca ell en persona a l´emissora i es queixa, plorós, del boicot mediàtic que diu que li fan.

Tot d´una, el nen/a mira son pare/mare i li pregunta amb la boca plena:

Papa/mama, quan tots els partits siguin de centre, tu quin votaràs ?

El pare/mare, ben mirat, són dos trossos de pà batejat i s´han posat a riure. I en acomiadar-se davant de l´escola, li fan l´ullet. (Amb l´ull dret o amb l´esquerre?)

martíolaya

15 – 09 -08

« Pàgina prèvia