Novel·la de por? El marro que Mossèn Vivó atribuia als Jocs Florals de Sant Cugat? Sembla que faci una mica de por o de vergonya recordar que vam ser seu d´uns Jocs Florals singulars. I misteriosos. Un simptoma revelador: un pedró marmori per a recordar l´efemèride dels Jocs del 1907,col·locat en el Claustre on va créixer i morir un llorer molt llorejat, ha desaparègut tot d´una. Hom creu que pot estar a ca l´oculista per allò d´unes lletres que ho volíen recordar i no es llegien prou bé; l´efemèride dels Jocs, vull dir, no pas la d´aquell llorer, besnet del que plantà Mossèn Cinto quan es moria d´aborriment a laVicaria de Vinyoles d´Orís, i que allà espera qui el vagi a buscar. Perquè, fem història: els Jocs Florals de Barcelona fóren restaurats l´any 1869 i això implicava el que, en aquells temps, era la cosa més natural del món: l´us de merinyacs i barrets de copa. En relació a tal restauració, una notícia als diaris d´ara sacseja la meva passivitat i les meves ganes de renúnciar a històriques commemoracions. Llegiu, que és de pedró marmori:

A Barcelona, ciutat gran i diuen que ara molt pixada situada a la sortida del túnel (direcció mar), anuncíen que d´aquí a pocs díes commemoraran la restauració dels seus Jocs amb bombos i platerets i una exposició i tot al Museu d´Història. Serà qüestió de buscar un barret de copa per si ens hi conviden. De passada, els ensenyarem pedres i fotos del nostre misteri jocfloralesc. Dixi.