Em refereixo a locals, o espais a l´aire lliure, on s´hi pot fer allò que en diuen espectacles de petit format, que al meu entendre inclouen conferències, tertúlies, lectures, recitals, concerts, etc. Actes públics de cara a grups d´espectadors més aviat poc nombrosos que no necessiten (posant-hi imaginació i ganes de sortir-se´n) els estàndards tradicionals d´escenari a la italiana – tenim antecedents històrics a Sant Cugat!- llums, sò, reclams i despeses que sovint invaliden qualsevol propòsit d´innovar « shows ».(Un dia parlarem de la mamella eixorca, que avui no toca).

   Al nostre poble, i ja de temps, la iniciativa privada, -o més o menys privada-, ha descobert places i carrers on llegir/interpretar teatre, contes o poemes; la saleta de projeccions del Museu (aquells fragments del poema del “Pessebre”recitats, entre d´altres, per Presidents de moltes entitats santcugatenques!); el localet d´Omnium Cultural,  potser desaprofitat d´un temps ençà!; el jardí de la Biblioteca (bona troballa, aquesta nascuda dels bons propòsits de l´Ajuntament o dels que hi treballen); la sala noble de la masia Torreblanca, (on hi veig un cicle d´estudi sobre el nostre menystingut “teatre de´espàrdenya” amb “Terra baixa” de plat fort); la  veu valent de la terra al “Terra dolça”; el niu d´art del “CU-cufate”… i racons i espàis d´altres bars, llibreríes o qualque restaurant a determinades hores…

   Haurè de girar full, que el d´avui ja és ple. Ple de lletra petita, pot pensar algú.

 

                                                                                                                          martíolaya