El bloc d´ahir m´obra la porta a la glosa d´avui. Cada terra fa sa gerra, i com a condicionants dels horaris cal tenir en compte tradicions, costums, feines del camp o d´altres labors autòctones, el clima i, fins  tot, tarannàs de la gent. Amb Sant Cugat com a mostra, voldria tocar també qualsevol punt de Catalunya, des de la Terra Baixa al Pirineu, des del mar a la Franja. Mireu l´agenda d´actes de la setmana i doneu un cop d´ull als horaris: per a cenyir-nos a conferències, xerrades, tertúlies, recitals, inauguracions i presentacions de llibres, els horaris de començar oscil·len entre dos quarts de sis de la tarda i les vuit del vespre. L´horari més matiner te assegurada l´assistència nombrosa de gent gran jubilada, amb coses a dir i ganes d´escoltar; entre set i dos quarts de vuit es programen la major part de coses; però encara hi ha aquell horari que sembla obeïr a una antiga tradició: començar a les vuit… i repicó, masses vegades. (Déu me´n guard de criticar-ho, que cadascú organitza les seves coses a les hores que creu més convenients i segur que té els seus raonaments per fer-ho com ho fa).

 

   Si bé t´hi fixes (deixem de banda les matineres i més nodrides) hi ha la base d´un parell de dotzenes de persones assidues a aquests actes; i un parell  més que tenim tirada, -ara aquesta, ara l´altra-, per determinades ofertes. I tornar a casa a pic de les deu de la nit predisposa a no païr bé el contingut de l´acte escollit. Em sembla.

 

                                                                                                                          matiolaya