Estimada neboda Eulàlia:   Gràcies per l´organizació de la trobada de cosins. (I com que cal acostumar-se a ballar el ball que toquen, faig la carta per via electrònica, que no cal envelop, ni segells,  ni refiar-te de correus. Refiar-te, si de cas, d´una màquina amb teclat estult que, per poc que badis, fa sortir a la pantalla retrets d´errors o adreces equivocades ). Gràcies, repeteixo, per la trobada que havíes convocat, decidida, el dia que els teus pares celebraven les Bodes d´Or.

 

   Ens vam reunir a casa teva, en el rovell de l´ou del Maresme, vint-i-un olaies i afegitons: tu amb el marit i la filla; els teus germans, parelles i fills; dues cosines amb els marits i llurs filles;  i  la deferència de presidir la taula el tàndem d´avis: els teus pares Olaya-Casals i els teus oncles Olaya-Tubau. Hauríem pogut ser més, encara; però avui dia la majoria absoluta és difícil d´assolir, i una cosina va votar per correu i un noi i dues noies amb majoria d´edat superada, diguem que es van  abstenir. Déu n´hi dó! I quina feinada!  Quina corredissa de plats, taula enllà, que era ben llarga! (Hi havia xampany d´acreditades caves de la comarca i vins del Montsant; el ranci, amb aquell gust de la terra, aquella força dels anys, felicitat embotellada brindant amb la felicitat de l´entorn). Ho comentàvem amb ton pare: d´haver-nos quedat concos, aquella taula no hauria estat plena d´arrels, de troncs i de plançons amb rebrotada de cognoms, que fan més frondós l´arbre.

 

                                                                                                                         martiolaya