Arribar i penjar. Penjo la glosa d´avui, dia 27 de juliol, dia del patró del poble, Sant Cugat, i de dues santes que són patrones de Mataró. Valdrà la pena que demà en parli; perquè avui vull lligar caps i relacionar la glosa amb  dues de les que tinc arxivades (del 17 al 26) que penjarè en el seu lloc quan pugui i en les que parlo d´Eiximenis. Les he rellegides  i com a lector penso que he aprofitat la foscor de la lluna nova per a inventar una màgia a la  que se li veu el llautó. Hi ha alguna cosa –la política, redéu, la política! – que ara ja ha superat el seu poder mediàtic; però com que dic allò que penso en el moment  que es provoca el fet, ningú em podrà negar mai que no hagi esbombat allò que voto (convergència)  ni que, en criticar alguna cosa no hagi criticat els meus quan he cregut que tocava, que no em lliga ni m´ha lligat mai cap carnet dels que alguns canvíen o amaguen quan ensumen un  canvi que els pot propiciar l´apoteosi de la glòria del poder. Avui, en penjar aquest  bloc, la notícia del tamboret de tres potes afecta la pota prima i el que dona la cara  s´avança als  aconteixements  bo i  pretenent seguir assegut a la taula que he glosat fa uns díes amb  l´ajuda d´un  Eiximenis docte en “beure e menjar”. Tinc testimonis per a les meves argumentacions:  els papes Benet XIII i Gregori XII, d´Avinyó el prmer i de Roma el segon, que un cisma els enfrontava. El d´Avinyó va voler que en el  Concili de Perpinyà (intent d´esmenar la trencadiussa) hi hagués al seu costat el savi Eiximenis. L´Església trencada i els reis de diferents països hi posaven  cullerada.  Cismes, tamborets, polítics…Embolica que fa fort! Ara i adés.

 

                                                                                                                           martiolaya