Amb això de les festes i del descobriment terrorífic de que a l´hivern neva i que fins i tot, excepcionalment, pot arribar a nevar massa, hi ha temes dels quals els medis no en parlen gens.  Quan  escric aquestes ratlles, jo diria que ningú parla, escriu, retrata o medita sobre les Constitucions i menys encara de la vigent a Espanya. Potser és por de que, parlar-ne, sigui inconstitucional. I penso que ara que ningú en parla resulta original que en faci la glosa amb tot i repetir-me en el comès. Aquí, ja ho vam dir una vegada, la Consitució vigent és de l´any 1978 i pateix una mica de transició crònica. Fóra bo de pensar que 32 anys són massa anys i caldria analitzar, de be a be, que la constitucionalitat o no de lleis dictades en aquest període podria ser qüestionada en cas de mirar-s´ho be.Aquest no és espai per entrar en detalls, però si hi pensem una mica… A què ve que Espanya estigui encara plena de símbols feixistes? I que es permetin manifestacions amb la mateixa simbologia? Les Contitucions, amb tot el respecte, no són  altra cosa que un  cos legal de rang superior on s´estableixen uns paràmetres d´obligat compliment en el marc d´un estat, de cara a la millor convivència de gent i institucions. Solen canviar-se quan convé (Isabel II ho va fer moltes vegades, i no convenia, durant el seu regnat sainetesc). Proposo una meditació de començament d´any: l´any 1931 hi va haver una Constitució; però, ¿alguna cosa va ser constitucional des del “Alzamiento” fins la transició? Ni Tribunal existia, és clar.

 

                                                                                                                                 martiolaya