Llegixes un llibre i t´adones de coses que et fan pensar. Us asseguro que Eiximenis i un llibre seu em van caure als dits sense buscar-los i, després de tants mesos. em fan venir a la memòria les batusses sobre allò del finançament de la desorientada, submisa i per alguns panxacontenta autonomia catalana. En aquells moments, un partit feia veure que s´ho rumiava i els de l´oposició s´esforçaven en buscar motius per a dir que l´acord no era bo i intentaven, endebades, explicar el per què. Quan la cosa va estar rumiada (res, una sobretaula i un parell de rotets) i ben païda, van anar a missa –és un dir- i encara hi són.(“Com usar bé de beure e menjar” és el nom del llibre, que no me´n vull oblidar). Llavors el Govern comença a gastar eurus per “explicar al poble” com de bé s´havia fet la feina i com de malament s´havia fet abans. (I el poble no entén res!) Jo estava llegint Eiximenis i vaig observar que per molt savi que fos parlava molt de nació catalana i gens ni mica dels pobres “obreros socialistas españoles”, encara que fos en versió medieval. En el capítol “qui posa com deu hom si matex compondre honestament cant menja”diu coses com aquestes: “…menjar està generalment en quatre punts: lo primer és en saber compondre sa persona, lo II en saber servar cortesia als altres; lo III en sàviament contractar les viandes… lo IV en guardar-se d´offenses”. Eiximenis entra en detalls i hom pensa si les lliçons del savi serveixen per a “dinars de treball” on tothom menja a dojo pagant el contribuent. Per exemple, les de “servar honestat contra leges ventositats…deu-se lavar les mans…guardar que no girs l´uy a guardar la porció dels altres…menja amb la boca tancada…” No ho sé, jo no hi era, però es veu que en llevant de taula ja havíen decidit donar prioritat a seguir entaulant-se com més anys millor. Amb estatut o sense…Primo: beure e menjar.

martiolaya