Larra em cridava ahir per tal que “volviera mañana”. I avui, d´esquitllada,  en tornaré a parlar. I és que, sense res d´autobombo, puc repetir una vegada més que quan et vas fent gran tot d´una t´adones que ja n´ets. I que lluny de creure que cada dia aprens alguna cosa  -que algún cop potser sí – el què és segur és que cada dia t´enfrontes amb l´evidència de que no saps res de res.  I em ve a la memòria que un  personatge important ho deia i llibres a l´abast m´ajuden a confirmar-ho. Fou Michel Montaigne, (del que no fa pas massa conec algun cosa de la seva obra) que ho va dir ben clar i ben facilet de traduïr: Que sai je? I mireu que en sabia de coses, i en volia aprendre més i les recopilava en llibres d´assaig; però es preguntava una i altra vegada qui era i què sabia. Observava el món i el criticava si feia al cas. Algú, estudiós de l´obra de l´escriptor i moralista francès, va dir de Montaigne que fou el primer periodista que va fer articles d´opinió. I no us penseu que ho dic perque sí, barrejant naps i cols. Veureu: una branca de la meva família, en podríem dir la branca més jove, van passar l´estiu passat quinze dies a Aquitània i les Landes, ben a prop de Burdeus.  Montaigne hi va néixer, l´any 1533, i estudià lleis a Tolosa; ho vam comentar amb la  família (filla petita, el seu marit i les dues nenes, quan van retornar  per passar uns dies a  Alp). I vam valorar circumstàncies, gent i fets històrics. Encara hi barrejo una cosa més, per acabar: recordem que a Larra, el periodista ben pagat del que parlava ahir, també li atribuíren la categoria d´inventor dels articles d´opinió. I jo en  faig un cada més al diari del meu poble i mai estic segur si opino, pontifico o, senzillament, explico sopars de duro. El món és un mocador.

martiolaya